Aproven el Pla director de les colònies. Llum verda a marbellitzar a 50 habitants per hectàrea

S’aprova definitivament el Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat Data: 20/6/2007 Aquesta és la informació "oficial", entre d´altres perles diu que a nivell municipal es garanteix que el 100% de les plusvàlues es reinvertirà en el mateix conjunt, tal com marca l´article 47 de la constitució espanyola, que ho garanteix d´obligat compliment. Ara caldrà dur auqest pla per la via del contenciós administratiu, vist els efectes de posibilitat de urbanització en massa. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el Pla director urbanístic per a les colònies industrials del Llobregat a les comarques del Berguedà i el Bages. Se centra en divuit colònies industrials i fàbriques de riu assentades en 9 municipis berguedans i bagencs. Té com a objectiu consolidar-les com a espais de residència, d’activitat productiva i turística i de preservació de la memòria històrica. Les dotarà d’una perspectiva supramunicipal complementant així el planejament urbanístic dels seus municipis per tal de garantir la coherència territorial i paisatgística. Preveu la creació d’un Fons per a la millora de les colònies, dotat amb els recursos del DPTOP, per tal d’assignar ajuts als Ajuntaments. La primera convocatòria de projectes d’aquest fons es farà aquest mateix any 2007. Antecedents: el Llobregat, motor de la indústria catalana La vall del riu Llobregat va esdevenir un eix industrial de primer ordre durant el segle XIX. Les transformacions que va viure la indústria durant el segle XX i l’emergència del sector terciari han acabat convertint les colònies en nuclis residencials que, si bé en la majoria de casos estan desvinculats de l’activitat fabril que els va originar, conserven un gran valor històric i cultural. L’any 2003 es va constituir el Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, com a ens supramunicipal encarregat d’impulsar la revaloració i la preservació d’aquest territori. Aquest Consorci impulsa un pla estratègic per al desenvolupament del Parc Fluvial, centrat en l’impuls del turisme i de l’activitat productiva de qualitat, la preservació i la difusió del patrimoni cultural i natural de Parc, així com en la gestió i el planejament conjunt del Parc. El Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat s’inscriu en aquesta línia d’acció i s’inspira en el concepte de paisatge cultural, o àmbit geogràfic associat en aquest cas a una activitat industrial, que conté valors estètics i culturals molt importants. S’entén, doncs, que l’ordenació i la revalorització del patrimoni industrial de la conca del Llobregat pot ser un factor de dinamització social i econòmica d’aquest territori. 18 colònies i 9 municipis El Pla director urbanístic abasta una franja de territori amb una superfície total aproximada de 58 quilòmetres quadrats, formada per una franja de 29 quilòmetres de longitud –des de la base de l’embassament de la Baells fins a la sèquia de Manresa– i una secció de la vall amb una amplada més o menys constant de 2 quilòmetres, des del riu fins als altiplans laterals. Aquest àmbit inclou, totalment o parcial, els termes municipals de Berga, Avià, Olvan, Casserres, Gironella, Puig-reig, Gaià, Navàs i Balsareny i 18 colònies industrials i fàbriques de riu. Aquesta àrea té una població de 20.000 habitants, 2.000 dels quals viuen en les divuit colònies que s’incorporen al Pla director, mentre que els altres 18.000 resideixen als nuclis de quatre municipis riberencs: Gironella, Puig-reig, Navàs i Balsareny. Colònia industrial - Municipi Cal Rosal - Olvan-Avià-Berga La Plana - Avià L’Ametlla de Casserres - Casserres Cal Metre (Ca l’Alsina) - Gironella Cal Bassacs - Gironella Viladomiu Vell - Gironella Viladomiu Nou - Gironella Guixaró - Casserres Cal Prat - Puig-reig Cal Cases - Puig-reig Cal Pons - Puig-reig Cal Marçal - Puig-reig Cal Vidal - Puig-reig Cal Riera - Puig-reig L’Ametlla de Merola - Puig-reig Cal Forcada - Navàs Colònia Soldevila - Balsareny La Rabeia - Balsareny Objectius El Pla director busca consolidar les 18 colònies i fàbriques de riu com a espais de residència, d’activitat productiva, de freqüentació turística i de preservació de la memòria històrica, tot això en un marc de planejament coherent. En aquest sentit, es fixa els següents objectius: Equiparar el teixit residencial i els equipaments de les colònies amb els dels pobles Igualar els estàndards de qualitat del parc residencial i dels serveis urbans de les colònies amb els dels pobles, així com equilibrar l’accés als equipaments. Per aconseguir-ho, el Pla proposa la plena ocupació residencial de la colònia per tal de comptar amb un volum de població que faciliti el manteniment del transport públic així com l’ocupació del sòl industrial. Consolidar les colònies com a barris d’un sistema urbà interrelacionat El Pla té com a objectiu crear un sistema urbà que tingui les colònies industrials com a centres de referència i articulació de les infraestructures i els espais públics. Es tracta d’un sistema urbà singular, vertebrat a l’entorn de les divuit colònies industrials. En aquest context, l’antiga C-1411 es convertirà, mitjançant un posterior pla especial, en una Via cívica de trànsit local que enllaçarà els diferents nuclis colonials. El Pla director també conté directrius sobre el transport públic, que es vol reforçar i millorar, així com un marc urbanístic que incrementa els espais públics i les zones obertes. Preservar el valor patrimonial de la vall del Llobregat El sistema de colònies industrials s’identifica com un paisatge cultural de primer ordre, que cal protegir i potenciar. Les diferents colònies esdevenen així peces d’un territori amb un discurs propi, basat en el passat industrial, i alhora un espai coherent per al turisme cultural gràcies a la Ruta de les Colònies i la Via Cívica, impulsades en el marc del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat. El Pla director promou també un desenvolupament urbanístic sostenible de les colònies basat en la complementarietat entre les intervencions públiques i les privades. En aquest sentit, per exemple, s’ha signat un Conveni entre l’Ajuntament de Puigreig i l’empresa Hines per rehabilitar la Colònia de Cal Vidal. Complementar la planificació municipal des d’una perspectiva supramunicipal Es vol preservar la identitat urbanística de les colònies mitjançant un model policèntric i afavorir el reciclatge del sòl residencial i industrial disponible. Per això, el Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat assumeix les determinacions establertes en els planejaments municipals vigents i regula el creixement dels sòls urbans i urbanitzables en l’eix del Llobregat. Aquests creixements hauran de ser detallats en successius plans de millora urbana i plans especials. En aquest sentit: S’aposta preferentment per la rehabilitació urbana, potenciant la coexistència dels usos residencials i els usos turístics emergents amb l’ús industrial. D’altra banda es promou la implantació d’activitats industrials de més valor afegit i respectuoses amb l’entorn. S’aposta per preservar el sòl no urbanitzable per tal de mantenir un vincle equilibrat de les colònies amb el seu entorn immediat. Preservar la conca fluvial del Llobregat i el seu entorn mediambiental S’incorporen les directrius de l’Agència Catalana de l’Aigua en relació amb les zones inundables i les directives europees sobre cursos fluvials i els seus usos. Garantir la participació i el consens en el marc del Pla El Pla director dota els ajuntaments i el Consorci del Parc Fluvial del Llobregat d’un instrument urbanístic adequat i incorpora fórmules de gestió conjunta a l’entorn del riu i les colònies, com ara la neteja de lleres, els canals i les preses, manteniment i vigilància de camins, espais de pesca i lleure. Directrius del Pla El Pla director urbanístic, per tal de dur a la pràctica aquests objectius, planteja directrius per als àmbits residencial i d’equipaments; d’activitat productiva; paisatge, i elements viaris. Potenciar l’ocupació residencial i els equipaments L’objectiu és garantir la plena ocupació de la part residencial de cada colònia, prioritzant la rehabilitació davant les noves construccions, mantenint la morfologia tradicional on sigui possible i garantint als residents l’existència d’equipaments. Entre les disposicions articulades en aquest sentit cal assenyalar: Establir una densitat de referència de 50 habitants per hectàrea i un nombre mínim de 110 habitatges per a les colònies aïllades, evitant creixements residencials per sobre del 25-30% del parc existent i fixant també un sostre residencial màxim de nou desenvolupament per cada colònia. Identificar per a cada colònia espais susceptibles d’acollir equipaments. Fomentar l’activitat productiva El Pla fomenta el manteniment de l’activitat productiva sempre que sigui compatible amb els usos residencials de la colònia, fixant també els criteris per fer possible la transformació de l’espai industrial per a noves activitats. Delimita la zona industrial d’acord amb l’ocupació actual i regula l’articulació de la fàbrica amb el riu, facilitant l’accés als itineraris de ribera. Regula la fragmentació del parc industrial i condiciona la transformació de la zona fabril per a implantar una nova activitat productiva a la presentació d’un pla especial amb una proposta d’ordenació raonada del conjunt. Condiciona la reconversió de la zona industrial en residencial, comercial o terciària al manteniment del caràcter dels edificis històrics i a la presentació d’un pla especial. Protegir el paisatge La importància del lligam entre les antigues colònies i el riu es tradueix en la creació de zones de protecció fluvials i en la redacció de catàlegs de patrimoni que incloguin antics elements rurals vinculats al control de l’aigua, com ara preses, ponts o canals. Entre les directrius del Pla s’inclouen: Zona de protecció immediata al riu i a les colònies, per protegir el sòl no urbanitzable. En aquesta àrea no s’hi admeten, més que en casos especials, noves implantacions residencials, industrials, comercials o ramaderes, així com tampoc activitats extractives ni usos lúdics amb impacte negatiu. Zona de protecció propera, que inclou els vessants laterals del riu i els corredors ecològics vinculats als cursos d’aigua. S’admeten nous habitatges i usos industrials només si representen una continuïtat amb els existents, així com noves instal·lacions ramaderes o ampliacions si superen l’avaluació d’impacte ambiental. També les instal·lacions de lleure hauran de justificar la seva integració paisatgística. Es consoliden els habitatges que ja existeixen en aquestes dues zones de protecció i s’admet l’ampliació d’habitatges rurals o unifamiliars si aquests estan vinculats a una explotació ramadera. Promou el desenvolupament coherent de les vores fluvials que travessen nuclis urbans, mitjançant la redacció d’un pla especial conjunt. Via cívica i Ruta de les colònies El Pla estructura la vialitat de la vall a l’entorn de dos eixos, a banda i banda del riu Llobregat: l’antiga C-1411, que es reconvertirà en una Via cívica de connexió entre colònies i nuclis urbans, i la Ruta de les colònies, que es consolida com a via lúdica d’accés al riu i a les colònies. La Via cívica i la Ruta de les colònies es connecten mitjançant antics ponts i palanques sobre el riu Llobregat. Entres les disposicions que inclou el Pla en aquest sentit podem esmentar: Elaboració d’un pla especial per a la conversió de la C-1411 en Via cívica, que detallarà les etapes per a la seva urbanització, el tipus de secció viària que tindrà, els accessos a les colònies, així com la incorporació de transport públic i de carril-bici. Preservació de l’actual Ruta de les colònies, com a itinerari turístic equipat amb mobiliari i senyals informatives. La ruta és fruit d’una iniciativa de caràcter local que des de l’any 1997 ha promogut la revaloració de la vall del Llobregat entre Navàs i Berga i el seu reconeixement com a parc. Vuit municipis donen suport a la iniciativa (Avià, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig) i un patronat, adscrit al Consell Comarcal del Berguedà, s’encarrega de liderar la iniciativa. La ruta es pot seguir mitjançant un camí de 28,5 km, senyalitzat amb marques blanques i grogues i que segueix un tram de la vora del riu Llobregat. Permet la visita de 16 de les 18 colònies que integren aquest Pla director urbanístic; concretament, les colònies Cal Rosal, La Plana, l’Ametlla de Casserres, Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell, Viladomiu Nou, Guixaró, Cal Prat, Cal Cases, Cal Ponç, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera, l’Ametlla de Merola i, finalment, Cal Forcada. La colònia Vidal disposa d’un museu integrat dins la Xarxa de Museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i ofereix una visita guiada al conjunt. Fons per a la millora de les colònies industrials del Llobregat El Pla preveu la creació d’un Fons per a la gestió urbanística i la millora de les colònies industrials del Llobregat. Aquest fons serà dotat amb recursos del DPTOP i tindrà com a objectiu fornir ajuts als ajuntaments que vulguin desenvolupar projectes de rehabilitació patrimonial, residencial i de l’entorn de les colònies. Se’n preveu una convocatòria anual, la primera de les quals tindrà lloc ja aquest mateix any 2007. Instruments d’execució Les disposicions del Pla director vincularan els ajuntaments de l’àmbit, que hauran d’adaptar al planejament municipal vigent a aquestes directrius. Al mateix temps, es constituirà un ens gestor supramunicipal que vetllarà per la coordinació del Pla. Per tal d’executar les disposicions que conté el Pla director, es preveuen diferents instruments: Catàlegs de patrimoni: s’elaboraran inventaris precisos dels edificis i espais lliures a preservar per a cada unitat d’actuació, que contindran un diagnòstic del seu estat i les mesures de protecció. A efectes pràctics, el Pla director conté un precatàleg per tal de poder efectuar algunes recomanacions prèvies. Plans de millora urbana: desenvoluparan els creixements residencials de cada colònia a partir del sostre residencial màxim i els criteris morfològics que preveu aquest Pla director. Plans especials: s’elaborarà un per transformar l’antiga carretera C-1411 en una Via cívica, amb teixit productiu i terciari associat, i un altre per la part estrictament industrial de cada colònia. Aquests últims serviran per ordenar els diferents volums dels cossos industrials, concretar-ne els possibles nous usos i garantir la coherència dels accessos. Control de les plusvàlues: es cercarà un mecanisme que garanteixi el control municipal de les plusvàlues generades per la potencial classificació de nou sòl urbà. Aquestes plusvàlues hauran de retornar íntegrament a la colònia. Un pla consensuat El PDU de les colònies del Llobregat va ser aprovat inicialment el juliol de l’any passat i va ser sotmès a un període d’informació pública de 45 dies, durant el qual va rebre 110 al·legacions, que han estat recollides en la seva gran majoria. Prèviament i posteriorment a aquesta informació pública, es va obrir un període de consulta amb les administracions locals per tal de recollir les seves propostes. Després que el DPTOP fes un informe dels suggeriments rebuts, es va donar de nou un termini d’un mes d’audiència als ajuntaments per acabar de consensuar el contingut del Pla abans de l’aprovació provisional que va fer la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el passat 31 de maig. Avui, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, n’ha fet l’aprovació definitiva. http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2007/06/2007620S_aprova_definitivament_el_Pla.jsp#

EL PROJECTE DE HINES, AL DESCOBERT AL BERGUEDÀ ACTUAL

El macroprojecte de HINES, que ha tingut una aprovació inicial amb conveni urbanístic entre l´ajuntament de Puig-reig amb el suport de CIU-PP-grup mixt(aviat "marca blanca" d´Iniciativa) i amb l´oposició d´ERC, que diuen que inclús es elimina terreny industrial del polígon per també fer-hi pisos. Molta gent nova ,però fotre fora empreses. Aquest és el futur de Puig-reig?.

La magnitud del projecte va sortir a la llum en reportatge amb imatges de simulació al Berguedà actual, on es veuen fileres de pisos i més pisos i es pot consultar en aquest enllaç:

http://www.tagast.com/PDFs/BerguedaActual_011_sencer.pdf

S´informa que a un mes de les eleccions hi haurà sessió informativa sobre el Pla General:

PARTICIPACIO CIUTADANA AL PLA GENERAL:

“El futur urbanístic de Puig-reig a debat”:
“EL PUIG-REIG QUE VOLEM, IMAGINEM-LO JUNTS!!”, diuen, per això aproven conveni a corre-cuita que obliga a modificar el Pla General actual , que està en procés de revisió i elaboració d´un de nou i el normal és esperar a que es finalitzi, però HINES amb l´ajuntament van de bracet a esquenes de veïns que se´ns fa firmar document que ens diuen que ens paguen mudança perquè marxem i condicions de lloguer futures no consten i supediten condicions a que tots marxem de Cal Vidal. Ens volen fora de Cal Vidal als veïns de tota la vida, amb calçador al preu que sigui...

Sessió de treball ciutadà:
DATA: dijous 12 d’abril 2007
HORA: 20,30 h. a 23 h.
LLOC: IES de Puig-reig

Parlen a web el Cor del Berguedà sobre CAL VIDAL i HINES

Hem trobat a la web del Cor del Berguedà article relatiu al conveni urbanístic de HINES-AJUNTAMENT DE PUIG-REIG. Esperem a poder confirmar dades, però de ser així seria un escàndol en majúscules forçar un pla que volia executar la multinacional amb el vist-i-plau, i sene planols es comprometin a alterar Pla general local: Hines: Benvingut Míster Marshall? Després de la festa més nostrada de Puig-reig, "La corrida", l´actual ajuntament de Puig-reig, pretén donar llum verda a un projecte faraònic de la multinacional immobiliària, Hines, amb un conveni urbanístic "especial" per a Cal vidal a la seva mida, a correcuita a 4 mesos d´eleccions municipals, no sigui que els beneficis de la plusvàlua, amb un altra ajuntament es poguessin veure alterats a la baixa per l´interès general. Ja es veurà què hi diu urbanisme d´un projecte, que en el PGOU de Puig-reig, es podria aprofitar amb 70249,3 m2 útils urbanitzable, i que volen incrementar l´edificalitat en un 282,82%, ni més ni menys que a 198.681,1 m2 , o perquè la gent ho entengui millor, 39,8 camps de futbol de 100 x 50 metres, en pisos, amb una plusvàlua 2300euros/m2 li generaria prop de 457 milions d´euros a Hines a Cal vidal, a través de COLONIA VIDAL,S.A. i el seu apoderat Miguel Angel Ramos. Una barbaritat, o millor dit, un poble nou dins un altre. Volen col.locar 508 pisos habitables, que amb una mitja d´una parella jove i 2 fills suposaria més de 2000 habitants . Però com que actualment, que em consti ja hi ha llicències per fer 236 pisos en construcció immediata, més el conveni de cal riera que li era menys desfavorable a la prpietària, que pot suposar 150 pisos més, arribariem a la xifra de "només" 894 pisos a Puig-reig sol, que podria portar 4000 habitants més...quan actualment hi vivim a l´entorn de 4400 persones. Ens volen canviar el model de poble CIU-IC, amb les conseqüències d´inseguretat actual als prop de 100 veïns llogaters que viuen a Cal vidal, arraconen el museu del tèxtil, manca de serveis socials i de model de poble que comportarà i que tot i generar ingressos a curt termini, de finalment executar-se el conveni urbanístic de l´actual ajuntament tal com està redactat, a sobre, com anys enrere ja va passar amb la "Catalana de Embutidos", volen eliminar 37800 m2 de terreny industrial de Cal vidal, per fer pisos també. I què hi diuen els comerciants del poble amb els 2600 m2 de comerços inclòs al conveni?. Hi haurà qui frueixi sense mirar efectes a mig i llarg termini, i s´ilumini amb el Mister Marshall de Hines , però si els municipis han de vetllar pel model de poble, per la cohesió social, les mancances que suposarà en ensenyament,sanitat,etc i la sostenibilitat i l´interès públic general, amb aquest conveni urbanístic es posa les intitucions públiques en mans del capital de "Míster Marshall" Hines. Política de dretes de deixar fer sense control el capital fan CIU-IC a Puig-reig. Un projecte així cal un debat a fons, i no amb un conveni que obliga a adaptar PGOU a les exigències de HINES, emmanillanr un poble i el seu futur donant suport a un conveni urbanístic que no té ni plànols públics amb un debat a fons, perquè tothom en conegui les conseqüències. www.llibertats.cat

Tornar a dalt

A ràdio Berga parlen sobre conveni de Cal vidal de HINES i Ajuntament de Puig-reig:; 500 pisos desenvolupant almenys 78000 m2 edificables!!!!!

Societat

L'Ajuntament de Puig-reig aprova els convenis que signarà amb les empreses que rehabilitaran Cal Vidal i Cal Riera

Hines, amb una inversió de 150 milions d'euros a Cal Vidal, i Redaxa a Cal Riera, revitalitzaran aquestes colònies

26/01/2007 23:53 | L’Ajuntament de Puig-reig ha aprovat els convenis que signarà amb les societats Hines i Redaxa per al desenvolupament i revitalització de les colònies de Cal Vidal i Cal Riera, respectivament. En el cas de Cal Vidal, el projecte preveu una gran inversió. Entre la compra i el projecte costarà uns 150 milions d’euros, i segons l’alcalde de Puig-reig, Saturnino Domínguez, es convertirà en la inversió més important en marxa que s’està fent a la comarca en l’àmbit urbanístic.
El conveni amb Hines contempla el traspàs a l’Ajuntament de l’edifici i els terrenys annexes del Patronat de la Fundació Privada Vidal, el nou museu al costat de l’antiga fàbrica, l’església, l’oficina de turisme, l’antic escorxador, la casa del director i el safareig. El compromís de l’empresa és que farà la cessió d’aquests espais un cop rehabilitats. Un altre dels compromisos de Hines estableix que haurà de construir un nou dipòsit d’aigua potable d’una capacitat mínima de 500 metres cúbics per garantir el subministrament a un nombre de població més elevat de l’actual. Aquest nou dipòsit, així com la captació d’aigua del riu Llobregat, també es cediran a l’Ajuntament.
Segons el conveni, Hines podrà desenvolupar 78.000 metres quadrats de sòl edificable, en els quals està previst que s’hi ubiquin uns 500 habitatges. D’aquests, 115 són els actuals habitatges de la colònia, que es rehabilitaran. La resta seran pisos de nova construcció, una part dels quals seran lofts que es construiran a l’interior de la nau de l’antiga fàbrica.
L’alcalde de Puig-reig, comenta que l’agilitat amb la qual s’ha negociat el conveni de Cal Vidal, contrasta amb la lentitud del de Cal Riera, ja que per arribar a un acord amb Redaxa, la societat que té la majoria de la propietat de la colònia, han fet falta uns deu anys. Tot i això, Domínguez valora positivament que finalment s’hagi arribat a un acord per rehabilitar Cal Riera, la còlonia en més mal estat de Puig-reig. A Cal Riera, Redaxa preveu rehabilitar els 150 pisos de l’antiga colònia i construir-n’hi uns 150 més de nous, un 20% dels quals seran de protecció oficial. Pel que fa a traspassos, l’Ajuntament rebrà l’escola i l’església, però la rehabilitació d’aquests espais haurà d’anar a càrrec del consistori.

" class="bullet" height="20" width="12">Tornar

HINES, actua així, fot un edifici més alt que la casa Batlló malgrat l´oposició ciutadana

HINES NO RESPECTA ELS MONUMENTS HISTÒRICS COM LA CASA BATLLÓ

Ara que alguns de l´ajuntament volen firmar probablement un conveni urbanístic per afavorir l´especulació urbanística de HINES a Cal vidal, sapiguem les formes d´actuar d´aquesta multinacional i així intuirem com les gasta ara que ens pretenen hipotecar el futur dels que vivim a Cal vidal i del poble de Puig-reig, la gent ha de saber com actua HINES. Calers i ni respecte, ni al territori ni la natura, ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA I ALGUNS QUE LI RIUEN LES GRÀCIES !

Surt al butlletí digitl eldebat.cat:

Els 'veïns de Gaudí' paguen 12.000 euros el metre quadrat

L'illa de la discòrdia, el conjunt de cases de l'Eixample cèlebre pels seus edificis modernistes, representa el paradigma de l'urbanisme barceloní: en un mateix tram del passeig de Gràcia hi ha tres construccions emblemàtiques de Domènech i Montaner, de Puig i Cadafalch i d'Antoni Gaudí i, a continuació, un immoble sense interès arquitectònic molt més alt que els anteriors, que trenca una silueta urbana monumental, del qual s'estan venent apartaments a 12.000 euros el metre quadrat.

La promotora nord-americana Hines ha posat en venda dinou pisos de l'edifici del passeig de Gràcia, 45, al costat de la gaudiniana casa Batlló, declarada patrimoni de la humanitat, per uns preus que oscil·len entre 1,1 milions d'euros dels apartaments més petits i 2,6 milions dels àtics dúplex. Ja se n'ha venut la meitat, tots a clients estrangers. Els promotors -Hines i Barclays Bank- van comprar l'edifici fa dos anys, l'han reformat i estan publicitant els seus pisos en revistes amb crides com «Vols tenir Gaudí de veí?», «Construïm una joia» o «El privilegi de viure en una de les millors illes de cases del món».

Evidentment, es tracta d'habitatges de luxe, que inclouen serveis d'aparcadors de cotxes, conserges, cuineres, majordoms que omplen la nevera... i, òbviament, un cos de seguretat. Entitats com la Reial Acadèmia de Belles Arts, SOS Monuments, el Foment de les Arts Decoratives (FAD) o la Fundació La Miranda, entre molts altres col·lectius, han emprès una campanya perquè s'enderroquin les últimes quatre plantes d'aquest edifici, ara rehabilitades com a apartaments de luxe, perquè quedi a la mateixa altura que la veïna casa Batlló i s'eviti així l'impacte visual sobre les façanes modernistes de l'entorn.

I aquí , a què esperem???
http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=3988

CAL VIDAL SE´N PARLA A WEB MOVIMENTS SOCIALS INDYMEDIA

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/281420/index.php

El grup HINES preten fer 531 pisos a Cal Vidal (Puig-reig) !
per bergueda	11 nov 2006 01:46:56
El grup HINES pretén destrosar antiga colònia tèxtil fent fora llogaters, derruint patrimoni per fer 531 pisos a Cal Vidal(Puig-reig)-Berguedà i desarticulant un museu del tèxtil existent
La nord-americana Hines planeja 531 habitatges a Cal Vidal i un hotel de 40 habitacions Vol construir més de cent pisos dins de la fàbrica i més de 300 en nous blocs de vivendes http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/noticia.xsp?id=1043 10/11/2006 15:47 | L’empresa nord-america Hines preveu construir més de 500 pisos a la colònia de Cal Vidal, que acaba de comprar. La majoria se situaran a la zona dels pisos de l’antiga colònia industrial, que seran rehabilitats. Hi ha set blocs d’edificis que, en total, tindran 118 apartaments rehabilitats. Però se’n construiran 106 a l’interior de la nau central de l’antiga fàbrica tèxtil, que seran considerats lofts o habitatges diàfans. A més, els plans de la companyia passen per construir al marge dels edificis actuals, nous blocs de pisos, amb un total de 307 habitatges, i més de 100 seran de protecció oficial. En total, 531 habitatges, segons confirma la mateixa companyia. Els pisos que es construiran a l’interior de l’antiga nau de la fàbrica estaran equipats amb les últimes tecnologies, per fer-hi possible el teletreball. És a dir, que un empleat d’una multinacional amb seu a Barcelona pugui treballar des de casa, gràcies a una bona connexió a Internet, i a d’altres equipaments relacionats amb les noves tecnologies. A més de pisos, també és previst que la nau de la fàbrica aculli un hotel amb 40 habitacions i un restaurant. Això sí, l’Ajuntament de Puig-reig està convençut que l’edifici es rehabilitarà sense malmetre’l. La immobiliària nord-americana té previst obrir una escola bressol i una escola de primària a Cal Vidal, i també pensa crear una gran àrea de vianants. Per aconseguir-ho, construirà aparcaments soterrats, i prohibirà la circulació de cotxes a l’interior de l’antiga colònia. L’empresa té previst invertir 120 milions d’euros en totes les obres que vol fer a Cal Vidal. La companyia presentarà aquest cap de setmana els projectes que té a la fira de Sant Martí de Puig-reig. A continuació teniu la notícia publicada a la web de Ràdio Berga, ens volen col.locar 531 pisos de luxe. Fem números: 60.000.000 de les antigues pessetes per 531 pisos seria: 31.860.000.000 pessetes antigues, o sigui uns 191.000.000 euros, 191 milions d´euros la venda, per molt que costi la construcció...han comprat CAL VIDAL per 15 milions d´euros!!!!!!!!
Mira també: http://calvidal.blogspot.com
This work is in the public domain

veure comentaris / afegir comentari



És activa i podeu dir la vostra a web completíssima d´allò que passa arreu, merci a Berguedà per incloure informació a Indymedia.

CAL VIDAL SE´N PARLA AL WEB RACÓ CATALÀ

La nord-americana Hines planeja 531 habitatges a Cal Vidal i un hotel de 40 habitacions

Dijous, 16 de novembre de 2006 a les 14:00 Informa: Guillem

Societat

L'empresa nordamericana Hines preveu construir més de 500 pisos a la colònia de Cal Vidal (Puig-reig - Bergueda), que acaba de comprar. La majoria se situaran a la zona dels pisos de l'antiga colònia industrial, que seran rehabilitats. Hi ha set blocs d'edificis que, en total, tindran 118 apartaments rehabilitats. Però se'n construiran 106 a l'interior de la nau central de l'antiga fàbrica tèxtil, que seran considerats lofts o habitatges diàfans.

A més, els plans de la companyia passen per construir al marge dels edificis actuals, nous blocs de pisos, amb un total de 307 habitatges, i més de 100 seran de protecció oficial. En total, 531 habitatges, segons confirma la mateixa companyia.

Els pisos que es construiran a l'interior de l'antiga nau de la fàbrica estaran equipats amb les últimes tecnologies, per fer-hi possible el teletreball. És a dir, que un empleat d'una multinacional amb seu a Barcelona pugui treballar des de casa, gràcies a una bona connexió a Internet, i a d'altres equipaments relacionats amb les noves tecnologies.

A més de pisos, també és previst que la nau de la fàbrica aculli un hotel amb 40 habitacions i un restaurant. Això sí, l'Ajuntament de Puig-reig està convençut que l'edifici es rehabilitarà sense malmetre'l.

La immobiliària nordamericana té previst obrir una escola bressol i una escola de primària a Cal Vidal, i també pensa crear una gran àrea de vianants. Per aconseguir-ho, construirà aparcaments soterrats, i prohibirà la circulació de cotxes a l'interior de l'antiga colònia.

L'empresa té previst invertir 120 milions d'euros en totes les obres que vol fer a Cal Vidal. La companyia presentarà aquest cap de setmana els projectes que té a la fira de Sant Martí de Puig-reig.


Aquí trobareu l´enllaç amb la notícia i les opinions expressades al respecte, poc a poc, la gent va despertant de l´aberració urbanistica més gran del Berguedà en aquesta democràcia. Agraim l´interès generat i la denúncia dels còmplices que volen tirar endavant i ensorrar el nostre estimat CAL VIDAL.